Patró constructiu
Hi ha un mateix criteri de composició i de proporcions per a totes les marques generades pel Museu, des de la marca bàsica (paraigüa) i les marques dels centres ( derivades) fins a les marques associades de les entitats vinculades al Museu:
Patró constructiu
Composicions no permeses
Sobre les imatges dels símbols
1. Patró constructiu
1.1. Composicions
Marca paraigua bàsica - Composició compacta (estàndard)
Elements
El símbol és una taca negra i es manté sempre a l’esquerra; la denominació, a la dreta.
Només es preveuen dues opcions de composició: una de compacta (o estàndard), que ha de ser la més utilitzada i la que genera totes les versions, i una d’horitzontal, que s'utilitzarà en casos exepcionals i només per referir-nos al Nat, Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Composició horitzontal
1.2. Construcció
1.3. Correccions òptiques
Exemple Jardí botànic: efectes correctius òptics aplicats
Tots els caràcters que componen el símbol i la denominació han estat ampliats lleugerament (un 102 % en escala horitzontal) i s’ha obert lleugerament l’interlletratge.
- Per als caràcters que tenen descendents i que entren en conflicte amb els ascendents de la segona línia, hem reduït el caràcter descendent a un 95 % i s’ha alineat per la part superior de l’altura de la x.
- En el símbol s’ha retocat lleugerament la a i la t.
1.4. Tipografia utilitzada
Aquesta tipografia es comercialitza sota llicència d'ús. Es pot comprar aquí:
© Geogrotesque.
1.5. Variacions generades
1.8. Color
En general, l'identificador serà el punt negre "nat". Aquest punt mai no apareixerà en color. Quan apareguin imatges en l'identificador caldrà anar amb compte a l’hora d’utilitzar-les. Si no és possible o es dificulta la identificació, el substituirem pel punt negre.
Quadre de tractament del color de la marca.
Sempre que sigui possible, en els tons clars i mitjos, el Nat anirà en blanc sobre el punt negre. A partir dels mitjos tons cap a foscos o quan la seva lectura sigui difícil, utilitzarem la versió en blanc de la marca.
Quan l'ús de la imatge en els símbols dificulta la seva lectura el substituirem pel punt negre "nat" (o la versió en blanc).
A la segona columna, un exemple sobre fons de color no corporatiu.
2. Composicions no permeses
Els símbols identificadors, siguin imatges o sigui el punt negre, o la marca, sigui la del Museu de Ciències Naturals de Barcelona o la de qualsevol centre, responen a un únic "patró constructiu" . No es preveu l'ús diferent ni de proporcions ni de posició entre els elements.
Evitar variacions dins la composició del símbol
La composició del text "nat" dins el símbol sempre es manté en la mateixa situació i amb la mateixa proporció. No s’admet cap variació. Aquestes limitacions també afecten les declinacions del símbol amb les seves versions amb imatges de natura.
Així doncs, en els símbols no podem:
- Canviar la proporció de les lletres dins el punt (1 i 2).
- Canviar la posició del Nat dins el punt (3 i 4).
- Canviar o modificar el dibuix de la tipografia del Nat (5 i 6)
- Canviar el color o el to del Nat (4)
Evitar canvis en la composició de les marques
Quan el Museu i els centres firmen qualsevol document, ho faran mitjançant la marca, i aquesta només té una composició admesa: el símbol a l'esquerra i la denominació a la dreta.
Aquestes limitacions també afecten les marques on se substitueix el punt negre per imatges de natura.
Així doncs, en les marques no podrem:
- Canviar la composició del text respecte del símbol (1, 2, 3 i 4).
- Canviar la proporció entre símbol i text (5 i 6).
- Canviar la tipografia (6).
3. Sobre les imatges dels símbols
Exemple de signes identificadors de centres diferents
Els criteris a l’hora d’escollir i treballar les imatges dels centres són els següents:
- Temàtica
Les imatges són naturals i fotogràfiques, preferentment un ésser viu o un objecte que es pugui trobar dins la natura i que identifiqui el centre que representa. Utilitzarem, en la mesura que es pugui, elements suggestius, un punt enigmàtics però que s'identifiquin. Excepcionalment farem servir il·lustracions o objectes no naturals; és el cas del Museu Martorell, dedicat a la història de les ciències. - Escala, grandària de l’objecte/subjecte
Evitarem objectes d’escala gran o gegants, ja que en reduir-los existeix el risc que quedin descontextualitzats. Evitarem també imatges amb massa detalls. La imatge ha de funcionar a una grandària petita, s’ha de poder reconèixer i no ha de quedar descontextualitzada. - Forma
La forma ha de tendir a la rodona, no ha d’estar deformada, i s’han d’evitar manipulacions o deformacions de la imatge original. - Acabat de la imatge
La imatge serà retallada sobre fons blanc; quedarà delimitada per la forma del subjecte o objecte que apareix a la imatge, prescindint del fons.
Això implica:
• Que la imatge estigui ben delimitada i enfocada: que es pugui retallar.
• Que pels seus tons funcioni sobre fons blanc i fons negre.
• Contrast adequat: s’ha de tenir en compte que caldrà posar Nat en blanc a sobre; per tant, la imatge ha de ser densa en aquella part i sense gaire contrast, ni amb elements massa clars o pròxims al blanc.
• Il·luminació: llum poc dura, que emfatitzi el volum. La direcció de la llum ha d’anar de la part superior esquerra a la part inferior dreta, com si la font de llum estigués davant de l’objecte i a la part superior esquerra. - Resolució de la imatge
La resolució mínima de l’objecte que volem retallar ha de ser de 15 x 15 cm a 300 dpi.
Petit Comitè 2011 per a Museu de Ciències Naturals de Barcelona | @ Copyright